Conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona
L’ENGINYERIA GENÈTICA NO ÉS CAP ENGINYERIA
Conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona
Lluís Botinas va ser visionari en realitzar una alerta pel que fa a l»enginyeria genètica». En els seus escrits, va qüestionar la base científica d’aquesta disciplina, argumentant que no compleix els criteris per ser considerada una veritable enginyeria.
Crítica a l’enginyeria genética
A l’any 1998 a https://free-news.org/ va publicar l’article:
L’Enginyeria Genètica no és cap enginyeria
Botinas denuncia que aquesta disciplina implica una manipulació conscient i perillosa de la vida, motivada per interessos econòmics i de poder, i camuflada sota promeses de beneficis per a la salut, el medi ambient i la societat. Ell argumenta que, més enllà de les consideracions bioètiques, és necessari aplicar un «biorigor» científic per aturar immediatament aquestes pràctiques.
L’any 2002, Lluís va presentar una ponència al “Congreso Internacional de Antropología Filosófica y Bioética ante el reto de las nuevas tecnologías” a l’Universidad de Santiago de Compostela titulada:
Algunas observaciones críticas a las bases científicas de la ‘Ingeniería genética’
Aquesta ponència es va publicar com article a la revista Thémata l’any 2004 amb el títol:
Botinas sosté que la complexitat i l’autoregulació de la xarxa de la vida impedeixen predir els resultats dels experiments genètics, la qual cosa posa en dubte la seva validesa científica. Segons ell, la manipulació genètica no pot ser considerada una enginyeria en sentit estricte, ja que no permet una reproducció fiable dels seus experiments ni una predicció precisa dels seus resultats. Botinas va defensar que la vida no pot ser reduïda a un conjunt de gens manipulables sense tenir en compte la seva complexitat inherent. Va advertir sobre els perills de considerar la vida com una màquina que pot ser modificada a voluntat, i va criticar la manca de rigor científic en els processos de manipulació genètica. Al final d’aquest article fa una important consideració d’un absolut rigor que sovint feia servir:
“es importante subrayar que el hecho de que una teoría, una explicación o un tratamiento esté “científicamente reconocido” no significa en absoluto que esté “científicamente demostrado”. El estar “científicamente demostrado” significa que hay pruebas repetidas e irrefutables de su certeza y de su validez. Que esté “científicamente reconocido” tan sólo indica que es lo que domina, y ello puede ser por razones diversas: multinacionales detrás, marketing, moda, think tank, actuación de lobbys, relaciones públicas, presiones políticas, etc. Uno de los problemas más graves y de peores repercusiones en la actualidad es que hay muchas “verdades científicas” que están “científicamente reconocidas” sin que ello en absoluto signifique que estén “científicamente demostradas”. La ‘Ingeniería genética’ es tan sólo una de ellas…”
ARTiCLE DESTACAT
«La ‘ingeniería genética’ ¿es ingeniería?: algunas observaciones críticas a las bases científicas de la ‘ingeniería genética”.Revista Thémata l’any 2004
NOTICIA CONTRASTE-ACTUALITAT
En casi 10 años de aplicaciones comerciales de la ingeniería genética en la agricultura, las expectativas creadas por una tecnología concebida para rediseñar la Naturaleza en el laboratorio, mejorando los cultivos a nuestro antojo, distan mucho de ser realidad.
Transgénicos: 10 años de fracasos
Riesgos asociados a los cultivos transgénicos resistentes a insectos (Bt)