Influència de l’obra de René Guenon en Lluís Botinas

En aquest sentit, altre moment clau, va ser llegir el llibre “La Crisis del Mundo Moderno” de René Guenón, al respecto comentava:

La «casualidad» hizo que el primer libro de Guénon que llegase a mis manos fuese «La crisis del mundo moderno», pues es el que probablemente más podía sintonizar con mi trayectoria. Me encontré en él formuladas, mucho mejor de lo que yo he sido capaz de hacer, una serie de críticas profundas al Occidente moderno con cuya lectura coincidía plenamente. Y al preguntarme cuál era el punto de vista que le permitía ver a Occidente como una anormalidad que, en lo teórico-social, englobaba mis propias conclusiones de cincuenta años de periplo, me encontré con que lo hacía desde la Tradición, y así me enteré de su existencia milenaria, casi –pues en un inicio probablemente no era necesaria– desde el origen del ciclo (¿unos 64.800 años en total?) de la presente humanidad. Y se me despertó la necesidad de conocerla a través del autor que había servido de puente, y empecé a buscar sus libros. (1995)

A continuació, transcrivim alguns paràgrafs del pròleg que va escriure Lluís Botinas al 2023 per a l’edició en català del llibre La Crisis del Món Modern de René Guenón (1886-1951) publicat per l’Ìndex. Aquest pròleg defineix la influència d’aquest autor a la seva vida:

“Per què em va captivar “La crisi del món modern” i, a través d’ell, l’obra de René Guénon?

Quatre intenses dècades de militàncies variades, algunes relativament àmplies i d’altres molt més minoritàries, m‘havien portar a una llarga sèrie de crítiques a la que després de 1994 denomino “Societat Occidental Moderna”, però que abans, i paulatinament, anomenava “capitalisme”, “socialisme”, “comunisme”, “anarquisme”, “ecologisme”, “decreixementisme”, etc. Vet aquí una desena de crítiques:

  1. s’autoanomena “societat del coneixement” quan en realitat ignora tot el que és fonamental. I ho ignora no només de l’ànima –tan sols coneix quelcom de la psique- i, totalment, de l’esperit, al que nega per definició, sinó també de la pròpia vida, inclús en alguns del seus aspectes biològics més corporis.
  2. creu cegament quelcom que cap altre civilització no ha concebut mai: que el que és superior prové del que és inferior, i que la quantitat engendra la qualitat
  3. es presenta com “la societat més complexa que mai ha existit” quan el problema més gran que tenen els seus “ciutadans” és … sobreviure! (i la decisió de major importància col·lectiva cada quatre anys és si votar o no votar, i, en cas afirmatiu, a quin partit votar)
  4. fa que, per a poder arribar a “guanyar-se la vida”, cadascú perdi la vida (i inclús intoxiqui, ataqui o mati la vida d’altres i del planeta)
  5. es permet exportar “democràcia” i “civilització” a base de guerres i terrorismes estatals (això sí, presentat tot com a extensió i/o defensa de la “Llibertat” i dels “Drets Humans”)
  6. no precisa (quasi) de censors perquè (gairebé) a tothom se li ha instal·lat un censor dins seu
  7. porta a que (quasi) ningú tingui escrúpols en usar la quantitat de poder de que disposa contra els més febles, mentre que simultàniament calla davant els abusos (inclús sobre sí mateix) dels més forts
  8. s’autotitula “societat de la informació” quan els anomenats “mitjans de comunicació” es dediquen a reforçar (precisament comunicant-les a dojo!) les versions oficials (gaire mai no provades), i a censurar les veus dissidents i les propostes alternatives
  9. amaga el naixement i la mort, i en mig promociona una “societat del benestar” que en realitat és “la societat del malviure i del pitjor morir”
  10. menysprea, margina i maltracta a la gent gran, separant-la dels nets i reduint els ancians a votants i a matèria prima de la “indústria de la tercera edat” i de les residències geriàtriques Doncs bé, a “La crisi del món modern” em vaig trobar les raons de fons d’aquestes crítiques (i d’altres) gràcies a un enfocament nou, totalment desconegut per mi fins aleshores: el punt de vista de la Tradició.”

Article destacat

René Guénon Abd al-Wâhid Yahiâ – “El servidor de la Unitat” 15/11/1886 (Blois, França) – 7/1/1951 (El Caire, Egipte). La crisi del Món Modern. Pròleg per Lluís Botinas (PDF)